Poda d’arbres

No hi ha una època per realitzar la poda, hi ha diferents tipus de poda, espècies d’arbre, amb diferents estats de salut, en diferents ubicacions i amb diferents edats.

Aquesta altra pregunta simplifica una mica: Quan no podar els arbres?

Com a norma general:

• A la temporada d’obertura de les gemmes. Hi ha una despesa important de reserves de l’arbre i les fulles no són productives encara.
• En la temporada de la baixada de la saba, des de finals d’agost fins a la caiguda de les fulles. Els sucres comencen a viatjar cap a les zones de reserva de l’arbre.

Com a norma general es realitzen més podes a l’hivern amb la parada vegetativa, però hi ha podes que funcionen millor en altres estacions.

• Comprovar que tenim els permisos d’ocupació de la via pública i de poda si fos necessari.
• Inspeccionar l’arbre i la zona de treball buscant qualsevol perill que pugui comportar la poda com: nius de vespes, podriments, cables elèctrics o de telèfon, zones de pas i obstacles.
• Omplir la fitxa de treball per a l’avaluació de riscos amb l’equip d’arboristes i el protocol d’emergència amb dades tan importants com saber si hi ha cobertura de telefonia a la zona de la feina, les coordenades o l’hospital més proper, per poder actuar ràpidament davant d’una emergència.
• Avaluar els riscos i prendre les mesures preventives. Un equip de poda com a mínim està compost per dos podadors amb formació en grimpada d’arbres i en rescat. Un podarà i l’altre assistirà al podador des del terra.
• Comprovar el material de poda en alçada, els EPIS, la farmaciola i les motoserres.
• Senyalitzar la zona amb cintes o tanques i apartar o protegir coses que ens puguin dificultar la feina.
• Comentar amb l’equip quin serà l’accés a l’arbre i els moviments que farem dins d’ell.
• Un cop tot està preparat pujarem a l’arbre per la corda amb els sistemes de grimpada d’arbres.
• Avisarem a l’equip de terra abans de realitzar qualsevol tall.
• Muntarem el sistema per baixar les branques tallades si fes falta.
• Podarem les branques necessàries (segons el tipus d’actuació).
• Baixarem i recollirem.

• Podes per a la millora de la salut de l’arbre: quan la poda permet lluitar contra algunes malalties com el xancre, les cotxinilles i les erugues. La creença que cal podar els arbres per a la seva salut és totalment errònia.
• Podes per a la seguretat de l’arbre i els béns que l’envolten: les podes de branques seques, branques esqueixades, branques amb símptomes de poder trencar-se, reducció de copes, podar un tant per cent de branques per restar l’efecte vela i eixos amb codominàncies són alguns exemples. En nom de la seguretat es realitzen podes dràstiques que hipotequen la salut de l’arbre i la seva estructura per sempre. La majoria de les podes per esmenar problemes estructurals es podrien haver solucionat amb una poda de formació en la seva joventut.
• Poda d’arbres per a la producció de fruits: com a norma general es fan pensant en la màxima producció de fruits.
• Poda d’arbres per tenir qualitat en la fusta: és un tipus de poda que busca la màxima qualitat en la fusta explotable dels boscos. Bàsicament consisteix en el refaldatge dels arbres.
• Poda per estètica: no és tan greu podar una branca puntual que despunta de la copa perquè estèticament quedi més bonic com podar donant formes geomètriques, alineacions o formes forçades. Aquestes podes forçades provoquen costos de manteniment molt alts.
• Poda per raons culturals i heretades: les escapçades i altres podes de producció en arbres ornamentals són una herència maleïda. Es realitzen perquè així es van realitzar en els entorns rurals. En aquests entorns tenien el seu sentit, com per exemple per aconseguir molts rebrots de branques i poder construir eines, aliment de la ramaderia, alta producció de fruits i llenya. Aplicar aquestes podes als entorns urbans és un error. Moltes podes que es realitzen en arbres ornamentals són l’herència d’una mala gestió que es va fer en el passat. Els tècnics en arboricultura somiem amb poder realitzar sempre treballs de qualitat en arbres a port natural, però la realitat és que hem de lluitar més del que ens agradaria amb la gestió heretada.

Tipus de poda

Els coneixements que ens ha donat l’arboricultura i la formació continuada ens permeten triar entre els diferents tipus de poda:

• Poda de plantació: afavoreix la recuperació després de la plantació.
• Poda de formació: garanteix la salut de l’arbre des de la seva joventut.
• Poda de conservació: manté una forma semi lliure preservant la salut i la solidesa.
• Poda de conservació i redimensionat: manté una forma estructurada.
• Poda d’adaptació: acompanyar l’arbre en els espais on viu.
• Poda de conversió: canvia la forma d’un arbre.
• Poda de reestructuració: reestructura les formes mutilades, abandonades i decaigudes.

Preus de poda d’arbres

Molta gent ens pregunta: quant val podar arbres? Ens encantaria tenir una taula de preus, però no la tenim, ja que hi ha tants preus com podes. Posaré un exemple podar un pi (pinus halepensis) de 10 metres pot valdre uns 280€ amb caiguda lliure de les branques i sense la retirada. Aquests preus poden variar depenent de molts factors.

Aquí tens alguns exemples:

• L’envergadura de l’arbre i l’altura.
• La ubicació de l’arbre, si té sota cases, cables, piscines o qualsevol cosa que pogués dificultar la poda.
• Si la copa de l’arbre envaeix més d’una finca o el carrer.
• El tipus de poda que s’hagi de realitzar.
• Si cal baixar lligades i controlades totes les branques o part d’elles.
• Si és feina d’altura o no.
• Si cal una plataforma elevadora o grua.
• Si s’haguessin de retirar les restes de poda.
• La quantitat de treball que hi hagi (no és igual anar a retirar una branca trencada que uns quants dies de treball en el mateix jardí).

Tramitació del permís de poda a l’ajuntament

En la majoria d’ajuntaments no cal tramitar el permís de poda (encara que això està canviant), sempre que es faci la poda amb fins de manteniment i conservació, respectant la biologia i causant el menor dany possible. Una poda dràstica sense sentit sempre podrà ser sancionable per part de l’ajuntament tot i que l’arbre estigui en un jardí privat.

Si en els treballs cal ocupar el carrer o una part serà necessari tramitar el permís d’ocupació de la via pública.

Nosaltres podem assessorar o tramitar els permisos de poda, d’ocupació de la via pública i el de tall de corrent si algun d’ells fos necessari. En tot cas sempre cal informar-se a l’ajuntament del municipi.

Tramitació del permís per cremar restes de la poda

Entre el 15 d’octubre i el 15 de març demanant els permisos corresponents es pot fer foc per cremar les restes de poda, tenint en compte tots els requisits de seguretat que el permís detalla. Nosaltres no recomanem aquesta pràctica. El risc que comporta cremar les restes de poda en comparació amb l’estalvi econòmic de la retirada de la poda no compensa gens ni mica. La gran quantitat de CO2 alliberat a l’atmosfera és un altre gran problema que es provoca amb la crema de la poda. A finals de l’any 2022 es va prohibir la crema de restes vegetals. Aquesta llei està derogada a principis del 2023. Recomanem informar-se. informar-se a l’ajuntament del municipi.

Tramitació del permís de risc d’incendi per podar

Si estem en una zona forestal o a 500 metres d’una zona forestal i la maquinària que fem servir pot projectar espurnes (motoserres), cal tramitar permís del 15 de juny al 15 de setembre a tot Catalunya.

Em poden obligar a podar un arbre?

Si, l’ajuntament i altres estaments poden obligar a podar un arbre, sempre que justifiquin molt bé la causa de la poda. Normalment per danys que puguis ocasionar a tercers. També després de la denúncia d’un veí, normalment perquè les capçades dels arbres envaeixen la seva finca.

Formació dels podadors

Un bon professional de l’arboricultura que realitzi poda d’arbres en alçada ha de tenir formació sobre biologia, biomecànica, protecció col·lectiva i personal, Llei de prevenció de riscos laborals, treballs amb motoserres, treballs en alçada com grimpadors d’arbres i treballs amb cistelles elevadores.

El certificat European Tree Worker (ETW) és un certificat que emet i controla l’European Arboricultural Concil amb domicili a Alemanya amb la col·laboració de les associacions de cada país. S’aconsegueix passant uns exàmens teoricopràctics. En molts països europeus és indispensable per treballar en el manteniment d’arbres.

Les sustentacions (ancoratges) són una bona alternativa davant una tala o una poda dràstica. Instal·lem i mantenim ancoratges estàtics i dinàmics per a resoldre debilitats estructurals en els arbres.

Els ancoratges aeris estan pensats per a la prevenció de trencaments dels eixos de l’arbre. La instal·lació es basa en cordes específiques per a aquest ús de diferent flexibilitat i suport, donant una seguretat extra davant dels trencaments de les branques i en el cas que es trenquin impedint que caiguin a terra. També hi ha ancoratges sota terra per impedir la caiguda o bolcada dels arbres i ancoratges especials.

Una altra pregunta molt recurrent que ens fan, normalment quan els arbres són alts: ¿li donem una bona poda o millor el tallem? Si l’arbre no té cap problema de salut ni d’estructura sempre serà millor respectar-lo per la gran llista de beneficis que generen els arbres a les persones.

Nosaltres podem valorar l’arbre i donar al client tota la informació i així pugui decidir el millor. Davant d’un coronat o poda radical gairebé sempre preferim realitzar una tala reposant un arbre jove d’una espècie més adient per a aquest entorn. Així es podrà desenvolupar en perfectes condicions.

Retirada de les restes de poda

Les retirades de poda les gestionem de les següents maneres:

• Retirem les restes de poda amb camió grua. Podem gestionar la retirada de les branques dels treballs sense haver d’anar a punts de recollida on el preu és molt alt. Disposem d’una zona de recollida de branques i troncs per a biomassa a la nostra base.
• Triturem les restes de poda dels nostres treballs amb tractor trituradora a la nostra base o en el lloc on hem fet la feina si és possible.
• Triturem les restes de poda amb biotrituradora estelladora que ens genera el mulch (humus).
  El mulch es pot retirar o bé es pot repartir en una capa de no més de 10cm a la zona dels arbres o plantes on hem fet la feina. Té alguns avantatges: redueix la necessitat de regar reduint l’evaporació, ajuda a controlar el creixement d’herbes dificultant la germinació i funciona com a regulador de temperatura de terra, més fresc a l’estiu i càlid a l’hivern.

Retirada de bosses d’erugues de la processionària del pi amb poda

Retirem les bosses de la processionària del pi (no només afecta als pins) que es troben en els arbres per evitar les grans molèsties que ocasionen a persones i mascotes.

També realitzem tractaments per a la processionària i altres problemes fitosanitaris en arbres amb endoteràpia que és una tècnica molt efectiva. Consisteix en una injecció al tronc dels arbres. Evita que hi hagin erugues en els arbres durant un any com a mínim. En comparació amb el sistema clàssic d’aspersió dels productes químics és una tècnica que permet tractar amb productes fitosanitaris només on es necessiten sense afectar el medi ambient ni a les persones.

Hi ha dos motius principals per podar les palmeres:

• L’estètica: A molta gent li agrada veure les palmeres sense les seves palmes seques i amb el tronc raspallat. En algunes zones en particular per motius culturals.
• La seguretat: Quan els palmells estan seques poden caure (en unes espècies més que en altres) i ocasionar danys a persones o béns. Les beines i els fruits poden caure també ocasionen problemes sobretot en desguassos d’aigua i piscines.

Per podar les palmeres de forma correcta i respectuosa cal treure les palmes seques i els fruits. No podar palmes verdes o el menor nombre possible, si es treuen moltes palmes verdes es corre el risc d’estressar el seu sistema i com a conseqüència pot aprimar l’estípit (tronc) amb el problema de seguretat que comportaria a la palmera en els propers anys.

Per realitzar la poda utilitzem diferents tècniques de grimpada amb cordes, plataforma elevadora, grua mòbil o camió cistella.

En condicions normals, la poda seria millor a l’estiu quan no necessiten les fulles seques per protegir-se del fred. L’escarabat morrut i la paysandisia són dues plagues que han fet canviar els procediments de la poda. És millor podar en els mesos més freds quan el morrut i la paysandisia no poden colonitzar.

Aprofitem els treballs de poda per observar si té símptomes d’algun atac de morrut o paysandisia. Avui en dia és pràcticament impossible mantenir sanes algunes espècies de palmera sense un tractament per a les plagues de morrut roig o la paysandisia.